Entrevistem a la Raquel, campiona de Twirling!

Bon dia actives!

Avui hem tingut entrevista especial amb la Raquel, una noia de 20 anys, campiona d’Espanya del 2013 de Twirling en modalitat individual. Si algú no sap què és això de fer esport pregunteu-li a ella, que ho sabrà millor que ningú. Actualment està estudiant un grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport, i ocasionalment treballa d’animadora al Càmping la Masia de Blanes. Els seus hobbies? Ballar, escoltar música i anar en bicicleta. Es considera una persona molt riallera, divertida, amable i responsable, però a la vegada vergonyosa, impacient i bastant perfeccionista. Voleu saber més d’ella? Seguiu llegint!

Font: Raquel Pomares

La Raquel va començar en el món de l’esport des de ben petita. Als 3 anys ja feia ballet i flamenc, però al cap de poc temps va decidir canviar-se al patinatge. Més tard, als 9 anys, va decidir deixar-ho, ja que no li eren compatibles els horaris d’entrenament amb els dels estudis. Pocs mesos després, li van comentar que podria provar en el món del Twirling, i així va fer. Des de llavors, practica Twirling al Club Twirling de Blanes. Ens explica que el Twirling és un esport tant individual com col·lectiu, i que això li dòna molt de bagatge a l’hora de practicar esport. A més, permet millorar tant el rendiment individual com practicar-ho conjuntament amb les companyes.

Un dels seus objectius al Twirling, era quedar campiona d’Espanya a la modalitat individual. Al 2013 ho va aconseguir (felicitats campiona!), i dos anys després torna a fer l’individual amb la motivació de seguir millorant i aprendre coses noves. Un dels seus principals objectius pel futur: ser entrenadora de l’esport que li agrada.

Actualment, no segueix cap rutina marcada de Twirling, ja que  els seus estudis no li permeten, però sí que entrena els caps de setmana, i sovint de manera lúdica quan està a Girona.

La Raquel comenta, que fer esport li dòna vida. És la millor forma per evadir-se de la rutina del dia a dia i una pròpia satisfacció personal, tant física com mental. Fins i tot, un cop va patir una lesió de menisc que actualment li dificulta la pràctica esportiva, però tot i això, a l’hora li és un lligam per seguir practicant esport i no deixar que el dolor vagi a més.

Actualment no segueix cap tipus de dieta (tot i que li agradaria) i tampoc va al gimnàs, però n’és usuària alguns mesos de l’any i ha anat a diversos gimnasos. L’últim, l’UFEC de Salt (Girona). La seva motivació per apuntar-se al gimnàs va ser per recuperar-se de la lesió, però un cop després de provar-ho, va veure que hi havia un munt de possibilitats per realitzar exercici físic. Ens comenta, que la seva experiència és molt gratificant, ja que el gym compensa el no poder entrenar cada dia a fer l’esport que més li agrada.

Parlant de l’UFEC, la Raquel explica que les instal·lacions són bastant adequades i que ofereixen moltíssimes activitats dirigides. Hi ha zona per menjar i/o treballar, vestuaris, piscina exterior i interior amb zona de SPA i unes pistes de pàdel. Comenta que l’ambient és molt variat segons l’horari en el qual vagis.

Utilitza diverses màquines de cardio i per treballar la part inferior del seu cos. Tot i això, assisteix sobretot a classes dirigides com GAC, Zumba, Ciclisme Indoor, Power Balance, TBC, Tonificació, Aquagym i Aquazumba. Una activa que no para!

Sol anar sola al gimnàs, ja que així pot anar al seu ritme i practicar el que ella li ve de gust. L’UFEC és un gimnàs unisex, però a ella no la preocupa. Tot i això, considera que si el gimnàs fos d’un únic sexe, hi assistirien els que  de veritat volen millorar el seu estat físic, i no a lligar, per exemple.

En el seu moment, va demanar ajuda a l’entrenador de sala, per a que li donés una rutina per reforçar la cama lesionada però sense perdre la musculació de l’altre. Li va servir de molta ajuda, i amb el poc temps que hi va estar va notar molta millora.

La Raquel recomana l’UFEC, sobretot per la seva quantitat d’activitats dirigides que ofereix i per la possibilitat d’accedir a la piscina interior i a l’SPA. Què millor que després de fer exercici, anar a relaxar-t’hi?

El seu consell per a totes les actives: “Cuida el teu cos. És l'únic lloc on has de viure. L’esport és la millor medicina per reduir l’estrès, la tensió i la depressió, i t’ajudarà a una millora del benestar general, l’autoestima, l’autoimatge, i les ganes de tornar a fer esport.”

Font: Raquel Pomares

I abans d’acabar l’entrevista, una anècdota de la Raquel que mai us hauríeu imaginat:

“ Una anècdota fent esport quan portava ortodòncia.

Tot un any preparant-me pel campionat d’Espanya, jo estava entrenant a la pista d’escalfament. Quan faltaven 5 minuts per la meva actuació a pista, vaig llançar el bastó per fer una acrobàcia, i al acabar em va caure el bastó a sobre el llavi, se’m va quedar el llavi superior per dins dels bràquets, i del cop tan fort que em vaig donar no em vaig adonar, només sentia dolor. Jo vaig continuar fent l’exercici, i cada cop em feia més mal, però no parava, estava concentrada i nerviosa per sortir a actuar. Quan vaig voler obrir la boca, no podia. Vaig mirar a la meva entrenadora i em va preguntar que què em passava. Li vaig senyalar la boca, i en veure que no podia obrir-la em va agafar del braç i vam anar corrents cap al lavabo.

Quan va arribar el moment que jo havia de sortir a la pista, els jutges em van anunciar pel micròfon, una i altre vegada, i jo no sortia, encara era al bany intentant treure’m el llavi de dins dels bràquets.

Va ser un moment molt dolorós, no podia treure’m-el, fins que va venir una altra noia que ho va aconseguir.

Un cop tret, vaig sortir corrents cap a la pista. Tothom estava expectant per saber què m’havia passat, i per què no sortia. La meva entrenadora anava corrents darrere meu, cridant-me pel passadís i dient-me que no sortiria a la pista amb la boca plena de sang pel cop. Però era el meu moment, jo volia sortir, i amb els nervis i pàl·lida del mareig per la sang, vaig sortir a pista. Jo no era conscient ni de la sang ni del dolor, només volia sortir. I així va ser. Vaig entrar corrents, em vaig col·locar, vaig netejar-me la sang de la boca amb la mà, i vaig fer el meu exercici. L’exercici em va sortir prou bé, suficient per passar a la final, i poder obtenir el primer lloc, com vaig acabar aconseguint l’endemà. ”

Us ha agradat actives? Deixeu els vostres comentaris a aquest post o els vostres suggeriments a modeactivada@gmail.com I recordeu, seguim la setmana en mode activada!

Aïna i Ariadna